lunes, 25 de noviembre de 2013
sábado, 5 de enero de 2013
Entrevista a Jesús Álvarez, avaluació de la temporada
S'ha acabat el 2012 i amb aquest, la primera part de la temporada regular. Així que he decidit acudir a l'entrenador del primer equip del CEB Sant Jordi per tal de fer un anàlisi final del que ha estat fins ara la competició, parlar del grup com a tal i dels aspectes que l'envolten.
Entrevista amb Jesús Álvarez, l'entrenador:
- Quina nota li posaries a aquesta primera part de la temporada? Quins han estat els punts forts i febles d'aquest equip en el que va de campanya?
Difícil quantificar amb una nota perquè hi ha molts elements que formen part de l'avaluació i no en tots aquests elements l'equip ha tingut la mateixa resposta. De totes maneres, en termes acadèmics i de forma global a l'equip se li pot qualificar, de moment, com a aprovat a nivell de resultats i com a notable alt a nivell dinàmic de funcionament. Els punts forts de l'equip fins avui són la constància, la paciència, la il·lusió, l'ambició i l'esperit de superació. Aquests són els pilars sobre els quals l'equip ha de consolidar la consecució dels objectius al final de la temporada.
Com a punts febles tenim dos molt diferenciats. La dificultat per controlar el rebot defensiu i les pilotes perdudes. Especialment la relació pèrdues/recuperacions. L'equip perd moltes més pilotes de les que recupera.
- Com es reflecteix en la classificació sou un equip que no té problema a l'hora d'anotar. Però, què és el que provoca tants punts en contra?
Diversos factors. No li dono més importància a un que a un altre. Tots influeixen d'alguna manera, però que, dels factors que vaig a enumerar, uns quants són millorables i la resta no podem fer res amb ells perquè pertanyen a l'àmbit físic.
1º) Les pilotes perdudes faciliten opcions d'anotació molt còmodes als rivals.
2º) Les pilotes perdudes provoquen un estat mental de descoratjament i frustració que incideix en el nostre nivell de concentració i intensitat defensiva
3º) El control del rebot defensiu. Tot i que s'està millorant en aquest apartat, els equips rivals acostumen a agafar molts rebots ofensius disposant de segones i terceres opcions per anotar. Si els rivals tiren moltes més vegades a cistella que nosaltres (bé sigui perquè agafen més rebots ofensius o bé perquè ens roben més pilotes dels quals nosaltres recuperem) les nostres possibilitats de victòria es redueixen exponencialment.
4º) Després tenim el handicap del físic en quant a grandària i envergadura. La nostra grandària com a equip és molt petita per a la categoria. Això complica controlar el rebot defensiu i manquem de capacitat d'intimidació sobre els tirs del rival. Els rivals juguen còmodes i confiats i això augmenta el seu encert.
5º) Evidentment tampoc som un equip amb una mentalitat molt defensiva. Els nostres jugadors són d'una naturalesa més ofensiva que defensiva. Ens falta experiència, coneixement del joc defensiu, grandària física i agressivitat. Aquestes manques dificulten que l'equip pugui desplegar una eficàcia defensiva necessària per competir amb garanties.
- És clar que no és fàcil començar una temporada amb un equip pràcticament renovat. Com és l'experiència d'agafar a un equip totalment nou?
Laboriosa. Cal acoblar a una idea de joc comú a diferents mentalitats provinents d'altres equips, altres entrenadors i altres experiències. L'adaptació i implantació d'aquesta identitat col·lectiva comuna és un procés on el factor humà juga un paper determinant perquè qualli la idea proposada. En aquest sentit, aquest equip és del millor que he dirigit. Estic molt satisfet i agraït per la predisposició dels jugadors al fet que aquest procés sigui el més ràpid possible. De fet, l'equip ha aconseguit progressar clarament en el seu joc des de l'inici de temporada encara que els resultats no han estat tot el satisfactoris que s'hagués desitjat.
- Tot i així, alguns jugadors de la plantilla asseguren que l'equip és una gran "pinya". A tu també et sembla que hi ha una gran química? Com es reflecteix això en el terreny de joc?
Química, el que es diu química... encara hem de pulir això. Perquè aquest és un concepte molt complex que conjuga diferents factors. No obstant això, el que sí puc afirmar és que la relació existent entre aquest grup de jugadors és molt sana i cordial. És un grup de jugadors molt nobles, molt respectuosos, humils, molt educats, alegres, generosos, tolerants i que els encanta aquest joc. Això facilita la labor de l'entrenador a l'hora d'implantar i ajustar els mecanismes del joc. Un equip compost per jugadors humils, senzill i amb poc ego és un equip amb moltes possibilitats de tenir èxit en la consecució dels seus objectius.
Personalment és un plaure entrenar a un grup de jugadors com el qual dirigeixo aquesta temporada més enllà de guanyar o perdre.
- És cert que en l'equip hi ha certs dots d'experiència, però també apostes molt per jugadors joves. Confies molt en el potencial dels joves?
No tinc per costum mirar els DNI tant per a dalt com per a baix. Per a mi són jugadors de bàsquet i si estan en el meu equip és perquè tenen virtuts que els converteixen en aprofitables. Els jugadors joves per norma general solen tenir unes virtuts i uns defectes. Jo prefereixo centrar-me a potenciar les seves virtuts, millorar els seus defectes i acceptar que els errors formen part del procés formatiu.
Els jugadors joves que tenim són jugadors amb marge de millora i ells són el futur del sènior masc. Necessiten d'algú que els doni confiança i l'oportunitat de demostrar el seu valor. Els primers que han de confiar en si mateixos són ells i així ho estan fent i demostrant. Per al Club és un orgull veure com jugadors del poble i de la casa són capaços de competir a un alt nivell.
Els nostres jugadors joves saben que el Club i l'entrenador confien plenament en ells i que els recolzaran, protegiran i ajudaran en tot el possible perquè puguin progressar, madurar i convertir-se en referents per a futures generacions.
- Un altre tema que preocupa són les lesions, segons tinc entés hi ha quatre ara mateix. Què se sap de cadascun dels casos?
Ricard Borrego té problemes amb el tendó de aquiles. Ja porta aturat 2 setmanes i no hi ha data prevista per al seu retorn. Estem a l'espera de proves mèdiques per determinar exactament l'abast de la lesió i els terminis per recuperar-la.
Fidel Martínez s'ha torçat el turmell i suposo que 2-3 setmanes sense poder jugar mínim no li treu ningú. Aquesta lesió suposa un contratemps perquè aquest jugador estava aconseguint un nivell de rendiment òptim a nivell de ritme competitiu i sensacions després d'haver estat una temporada sencera inactiu.
Joan Viladomat estarà absent entre repòs, rehabilitació i condicionament un mes i mig més mínim. És una llàstima perquè és un jugador molt apeciat pels seus companys en el vestuari i la seva aportació en pista suposa una gran ajuda.
Respecte a Alex Manzano, dir que segueix amb problemes en el genoll que li impedeixen realitzar activitat física "agressiva" de forma normal. Confiem que a poc a poc amb el tractament de rehabilitació que començarà pugui millorar-se, condicionar les seves articulacions i musculatura a les exigències del bàsquet i en un període X de temps, el que calgui, puguem integrar-lo en la nostra disciplina. Aquest jugador és un dels nostres valors de club, és jove i cal recuperar-lo perquè ens pugui ajudar en el futur a mig i llarg termini.
- És cert que l'equip en alguns partits contra equips grans fa uns inicis fulgurants, però que s'apaga amb el pas dels minuts. Què succeeix perquè aquest gran inici es dilueixi?
Diversos factors influeixen. La irregularitat pròpia de la joventut i, sobretot, els rivals quan veuen que ens anem en el marcador porten els partits a un altre nivell d'intensitat i exigència. Els rivals, lluny de desmoralitzar-se quan es veuen per sota el nostre en el marcador, acostumen a prendre l'accelerador. És aquí on l'equip ha de fer un pas al capdavant per ser capaç de mantenir-se sencer anímicamente i no defallir davant les adversitats i dificultats.
En uns quants partits ens han infringit parcials devastadors just quan millor teníem el partit. Hem d'evitar tenir aquestes llacunes de joc. L'equip ha de madurar i mantenir un nivell de joc fiable, sòlid, regular i sostingut durant 40 minuts. Sóc optimista perquè s'està millorant en aquesta faceta.
- Finalment, què li demanes al 2013? Com espera acabar la temporada?
A nivell personal li demano al 2013 salut per a mi i els meus. Respecte a la temporada confio a aconseguir salvar la categoria. Espero ser capaç de transmetre a l'equip que l'objectiu és progressar i millorar a mesura que avanci la temporada per intentar salvar la categoria, bé a través de la fase regular o bé a través del play off de descens. El millor moment de la temporada d'aquest equip ha de ser el mes de maig. M'és igual jugar la promoció de descens si finalment se salva la categoria. Estic convençut que si l'equip progressa com ho ve fent fins al moment, si l'equip no defalleix, si l'equip segueix en aquesta línia i amb aquesta dinàmica aconseguirà salvar la categoria.
Per al club i per a aquest equip seria tot un èxit i orgull aconseguir la permanència.
Entrevista amb Jesús Álvarez, l'entrenador:
- Quina nota li posaries a aquesta primera part de la temporada? Quins han estat els punts forts i febles d'aquest equip en el que va de campanya?
Difícil quantificar amb una nota perquè hi ha molts elements que formen part de l'avaluació i no en tots aquests elements l'equip ha tingut la mateixa resposta. De totes maneres, en termes acadèmics i de forma global a l'equip se li pot qualificar, de moment, com a aprovat a nivell de resultats i com a notable alt a nivell dinàmic de funcionament. Els punts forts de l'equip fins avui són la constància, la paciència, la il·lusió, l'ambició i l'esperit de superació. Aquests són els pilars sobre els quals l'equip ha de consolidar la consecució dels objectius al final de la temporada.
Com a punts febles tenim dos molt diferenciats. La dificultat per controlar el rebot defensiu i les pilotes perdudes. Especialment la relació pèrdues/recuperacions. L'equip perd moltes més pilotes de les que recupera.
- Com es reflecteix en la classificació sou un equip que no té problema a l'hora d'anotar. Però, què és el que provoca tants punts en contra?
Diversos factors. No li dono més importància a un que a un altre. Tots influeixen d'alguna manera, però que, dels factors que vaig a enumerar, uns quants són millorables i la resta no podem fer res amb ells perquè pertanyen a l'àmbit físic.
1º) Les pilotes perdudes faciliten opcions d'anotació molt còmodes als rivals.
2º) Les pilotes perdudes provoquen un estat mental de descoratjament i frustració que incideix en el nostre nivell de concentració i intensitat defensiva
3º) El control del rebot defensiu. Tot i que s'està millorant en aquest apartat, els equips rivals acostumen a agafar molts rebots ofensius disposant de segones i terceres opcions per anotar. Si els rivals tiren moltes més vegades a cistella que nosaltres (bé sigui perquè agafen més rebots ofensius o bé perquè ens roben més pilotes dels quals nosaltres recuperem) les nostres possibilitats de victòria es redueixen exponencialment.
4º) Després tenim el handicap del físic en quant a grandària i envergadura. La nostra grandària com a equip és molt petita per a la categoria. Això complica controlar el rebot defensiu i manquem de capacitat d'intimidació sobre els tirs del rival. Els rivals juguen còmodes i confiats i això augmenta el seu encert.
5º) Evidentment tampoc som un equip amb una mentalitat molt defensiva. Els nostres jugadors són d'una naturalesa més ofensiva que defensiva. Ens falta experiència, coneixement del joc defensiu, grandària física i agressivitat. Aquestes manques dificulten que l'equip pugui desplegar una eficàcia defensiva necessària per competir amb garanties.
- És clar que no és fàcil començar una temporada amb un equip pràcticament renovat. Com és l'experiència d'agafar a un equip totalment nou?
Laboriosa. Cal acoblar a una idea de joc comú a diferents mentalitats provinents d'altres equips, altres entrenadors i altres experiències. L'adaptació i implantació d'aquesta identitat col·lectiva comuna és un procés on el factor humà juga un paper determinant perquè qualli la idea proposada. En aquest sentit, aquest equip és del millor que he dirigit. Estic molt satisfet i agraït per la predisposició dels jugadors al fet que aquest procés sigui el més ràpid possible. De fet, l'equip ha aconseguit progressar clarament en el seu joc des de l'inici de temporada encara que els resultats no han estat tot el satisfactoris que s'hagués desitjat.
- Tot i així, alguns jugadors de la plantilla asseguren que l'equip és una gran "pinya". A tu també et sembla que hi ha una gran química? Com es reflecteix això en el terreny de joc?
Química, el que es diu química... encara hem de pulir això. Perquè aquest és un concepte molt complex que conjuga diferents factors. No obstant això, el que sí puc afirmar és que la relació existent entre aquest grup de jugadors és molt sana i cordial. És un grup de jugadors molt nobles, molt respectuosos, humils, molt educats, alegres, generosos, tolerants i que els encanta aquest joc. Això facilita la labor de l'entrenador a l'hora d'implantar i ajustar els mecanismes del joc. Un equip compost per jugadors humils, senzill i amb poc ego és un equip amb moltes possibilitats de tenir èxit en la consecució dels seus objectius.
Personalment és un plaure entrenar a un grup de jugadors com el qual dirigeixo aquesta temporada més enllà de guanyar o perdre.
- És cert que en l'equip hi ha certs dots d'experiència, però també apostes molt per jugadors joves. Confies molt en el potencial dels joves?
No tinc per costum mirar els DNI tant per a dalt com per a baix. Per a mi són jugadors de bàsquet i si estan en el meu equip és perquè tenen virtuts que els converteixen en aprofitables. Els jugadors joves per norma general solen tenir unes virtuts i uns defectes. Jo prefereixo centrar-me a potenciar les seves virtuts, millorar els seus defectes i acceptar que els errors formen part del procés formatiu.
Els jugadors joves que tenim són jugadors amb marge de millora i ells són el futur del sènior masc. Necessiten d'algú que els doni confiança i l'oportunitat de demostrar el seu valor. Els primers que han de confiar en si mateixos són ells i així ho estan fent i demostrant. Per al Club és un orgull veure com jugadors del poble i de la casa són capaços de competir a un alt nivell.
Els nostres jugadors joves saben que el Club i l'entrenador confien plenament en ells i que els recolzaran, protegiran i ajudaran en tot el possible perquè puguin progressar, madurar i convertir-se en referents per a futures generacions.
- Un altre tema que preocupa són les lesions, segons tinc entés hi ha quatre ara mateix. Què se sap de cadascun dels casos?
Ricard Borrego té problemes amb el tendó de aquiles. Ja porta aturat 2 setmanes i no hi ha data prevista per al seu retorn. Estem a l'espera de proves mèdiques per determinar exactament l'abast de la lesió i els terminis per recuperar-la.
Fidel Martínez s'ha torçat el turmell i suposo que 2-3 setmanes sense poder jugar mínim no li treu ningú. Aquesta lesió suposa un contratemps perquè aquest jugador estava aconseguint un nivell de rendiment òptim a nivell de ritme competitiu i sensacions després d'haver estat una temporada sencera inactiu.
Joan Viladomat estarà absent entre repòs, rehabilitació i condicionament un mes i mig més mínim. És una llàstima perquè és un jugador molt apeciat pels seus companys en el vestuari i la seva aportació en pista suposa una gran ajuda.
Respecte a Alex Manzano, dir que segueix amb problemes en el genoll que li impedeixen realitzar activitat física "agressiva" de forma normal. Confiem que a poc a poc amb el tractament de rehabilitació que començarà pugui millorar-se, condicionar les seves articulacions i musculatura a les exigències del bàsquet i en un període X de temps, el que calgui, puguem integrar-lo en la nostra disciplina. Aquest jugador és un dels nostres valors de club, és jove i cal recuperar-lo perquè ens pugui ajudar en el futur a mig i llarg termini.
- És cert que l'equip en alguns partits contra equips grans fa uns inicis fulgurants, però que s'apaga amb el pas dels minuts. Què succeeix perquè aquest gran inici es dilueixi?
Diversos factors influeixen. La irregularitat pròpia de la joventut i, sobretot, els rivals quan veuen que ens anem en el marcador porten els partits a un altre nivell d'intensitat i exigència. Els rivals, lluny de desmoralitzar-se quan es veuen per sota el nostre en el marcador, acostumen a prendre l'accelerador. És aquí on l'equip ha de fer un pas al capdavant per ser capaç de mantenir-se sencer anímicamente i no defallir davant les adversitats i dificultats.
En uns quants partits ens han infringit parcials devastadors just quan millor teníem el partit. Hem d'evitar tenir aquestes llacunes de joc. L'equip ha de madurar i mantenir un nivell de joc fiable, sòlid, regular i sostingut durant 40 minuts. Sóc optimista perquè s'està millorant en aquesta faceta.
- Finalment, què li demanes al 2013? Com espera acabar la temporada?
A nivell personal li demano al 2013 salut per a mi i els meus. Respecte a la temporada confio a aconseguir salvar la categoria. Espero ser capaç de transmetre a l'equip que l'objectiu és progressar i millorar a mesura que avanci la temporada per intentar salvar la categoria, bé a través de la fase regular o bé a través del play off de descens. El millor moment de la temporada d'aquest equip ha de ser el mes de maig. M'és igual jugar la promoció de descens si finalment se salva la categoria. Estic convençut que si l'equip progressa com ho ve fent fins al moment, si l'equip no defalleix, si l'equip segueix en aquesta línia i amb aquesta dinàmica aconseguirà salvar la categoria.
Per al club i per a aquest equip seria tot un èxit i orgull aconseguir la permanència.
sábado, 15 de diciembre de 2012
El fantasma dels finals atapeïts torna a enfonsar el Sant Jordi
Un últim quart fluix acaba amb les possibilitats del Sant Jordi en un partit ple d'imprecisions dels dos equips
CB Esparraguera 65 - Sant Jordi 57 ( 15-14, 19-21, 15-14, 16-8)
El CEB Sant Jordi i el CB Esparraguera s'enfrontaven aquest passat divendres al pavelló de l'equip del Baix Llobregat. Es va pactar que als dos equips els convenia més disputar el partit en divendres, en comptes de a l'habitual cap de setmana, i així es va acordar.
El pre-partit va estar marcat per la notícia de que en Soler i en Corbera no podrien jugar. El primer per motius personals. El segon per molèsties als genolls. Però l'equip de Rubí venia de guanyar a casa i volia continuar la ratxa.
L'equip visitant va sortit a la pista amb un cinquè titular format per Álvaro Martínez, el recuperat Xavi Jiménez, Pau Viladomat, Fidel Martínez i Gerard Moreno. El partit va començar amb un gran respecte dels dos equips. Des del principi ja es van poder observar unes disposicions defensives molt diferents. Mentre que l'equip de casa va proposar una defensa asfixiant a l'home, el Sant Jordi va optar per una tàctica de defensa en zona, provocant així el llançament llunyà. Però com cap dels dos equips estava gaire inspirat de cara a cistella el marcador avançava molt lent. El joc estava ple de pèrdues de pilota per part dels dos equips i errades constants en els atacs. Només Fidel Martínez, des del perímetre, i Pau Viladomat (15 punts), des de la línia dels tirs lliures, van fer gala de les seves habilitats anotadores per posar un lleu avantatge al lluminós pels de Rubí. Però el clàssic problema del mal tancament dels rebots defensius a la zona del Sant Jordi va permetre a l'Esparreguera acabar la primera part igualats.
El tercer quart va començar igual que la primera part. L'alt pívot del conjunt local, Fabian González, mantenia al seu equip en el partit, mentre que el Sant Jordi anava sumant poc a poc i de manera repartida.
Fins que de cop i volta, a falta de dos minuts Antolí i Pau Viladomat van sumar dos llançaments de tres punts seguits que van allunyar a l'equip de Rubí en el marcador per 41 a 47. Va ser llavors quan la gran afició de l'Esparreguera va encoratjar al seu equip a que reaccionés. Aquest va pujar la intensitat defensiva i arribàrem al últim parcial amb empat a 49.
Aquest darrer quart va començar amb una gran arrancada dels locals al marcador per anar-se'n 56 a 49 a falta de 5 minuts. La falta d'encert dels Sant Jordi semblava no tenir fi. I vet aquí que Antolí (11 punts) va sorgir se nou, acompanyat de Moreno, per anotar dos triples i posar-se a un punt dels locals a falta de 1 minut i 39 segons. És aquí quan el base Carles Díaz reb una falta i va a la línia de tirs lliures amb possibilitat de posar-se per davant, però falla ambdós llançaments. A la següent jugada l'Esparreguera respon amb un triple (61-57). I en el servei de línia de fons posterior Antolí perd la pilota i l'equip de casa anota dos punts més per matar el partit. Un cop més, un final atapeït acaba amb mala cara pels de Rubí.
Cal destacar el mal arbitratge que es va donar al partit. Sense beneficiar especialment a cap dels dos conjunts, l'equip arbitral va errar diferents vegades en l'assenyalament de fores inexistents i es va mostrar molt indulgent a l'hora de cobrar faltes.
Per veure les estadístiques completes fes clic aquí
lunes, 3 de diciembre de 2012
El Sant Jordi es fa fort a casa
L'equip de Rubí va completar un partit molt equilibrat davant el Centre Catòlic per obtenir una victòria contundent
CEB Sant Jordi 85 - Centre Catòlic L'Hospitalet 64 ( 22-16, 48-35, 60-45, 85-64)
El CEB Sant Jordi sort victoríós d'un duel directe a la zona baixa de la taula. Els nois de Jesús Álvarez es van imposar per 85 a 69 al Centre Catòlic de l'Hospitalet. Aquest partit gaudia d'un caire decisiu per la igualtat que hi havia a les darreres posicions de la classificació. I és llavors quan ha sorgit la millor versió de l'equip rubinenc per sumar entre tots i aconseguir el triomf.
El partit es donava al pavelló del Sant Jordi. Ambdós equips estan lluitant per mantenir-se en la categoria així que es preveia un partit d'alta tensió. Antonio Angulo ja s'ha consolidat amb una posició al primer equip sènior del Sant Jordi. Xavi Jiménez arrossegava problemes d'esquena durant tota la setmana, però finalment es va fer amb un lloc al cinc titular, juntament amb Álvaro Martínez, Soler, Fidel Martínez i Pau Viladomat.
El partit va iniciar-se amb uns primers minuts de molt respecte entre els dos equips. Pau va començar molt actiu en defensa amb un tap i una recuperació a les dues primeres jugades. Els dos conjunts mantenien amb molt de rigor els sistemes tàctics estipulats i el ritme era lent. A punt d'acabar el primer quart i amb empat a 16 al lluminós Jimmy no va aguantar els seus problemes d'esquena i es va retirar del partit. En substitució seva va aparèixer Antolí, que amb dos triples consecutius va deixar el marcador amb sis d'avantatge per l'equip de Rubí al final del primer parcial.
Amb l'entrada de Moreno l'equip rubinenc va guanyar molta força a la pintura. I gràcies a això i a la bona circulació de la pilota, el Sant Jordi semblava que s'escapava al marcador. Però el Centre Catòlic no pensava desempallegar-se del partit tan fàcilment i va centrar el seu joc en l'encert del seu jugador estrella, Marc Verdaguer, per mantenir-se vius al partit (33-25). El partit gaudia d'una gran intensitat i dos triples finals de Fidel (12 punts) i Moreno (10 punts) van deixar l'equip local a 13 punts al descans per alegria de l'afició.
A la segona meitat de l'enfrontament els dos equips van trobar molts problemes a l'hora d'organitzar els atacs. Les jugades estaven plenes d'imprecisions per falta de concentració. Això va abocar a que s'acabés el tercer quart amb una puntuació global de 12-10. Però per sort per l'equip local Álvaro va aparèixer per certificar el partit amb una brillant actuació final (15 punts, 7 rebots, 6 assitències i 4 recuperacions) i conduir des de la posició de base al seu equip a la victòria. Els últims minuts van estar marcats per la intensitat de la banqueta del Sant Jordi. Minuts que van aprofitar Joan Viladomat, Angulo i Antoli per enfonsar el Centre Catòlic.
Ricard Borrego i Carles Díaz no van jugar per decisió tècnica.
Per veure les estadístiques completes fes clic aquí
Suscribirse a:
Entradas (Atom)